13 de maig del 2010

El renaixement de Cambotja

Arribem a Cambotja! I despres de bus, canvi de bus, un altre bus i un altre canvi de bus, l'aventura de creuar les fronteres de Tailandia a Cambotja ha estat superada.
Bangkok ha estat un "visto y no visto", pero crec el que Raimon em diu! el nord de Tailandia no m'ho puc perdre i si tenim sort i les coses milloren d'aqui uns mesets, passarem els nostres ultims dies a Bangkok, despres d'explorar la zona nord del pais... aixi que la resta de Tailandia la deixarem per final de ruta, i ara continuem cap a Cambotja.
No se com expressar-ho, pero potser seria sorpresa! Arribem a Siem Reap, i tot i que al llarg del cami el paissatge ha estat de camps, de gent treballant la terra, de casetes de fusta en mig de les carreteres que s'han construit entre les seves terres, arribem a una ciutat semblant a "Las Vegas" a la Cambotjana.
Aixo vol dir, que passat els camps dessertics arribem a hotels de 5 estrelles de forma massificada, restaurants i hotels amb llums de neo per cridar l'atencio, molta gent pels carrers, casinos, bars que tanquen a la matinada... Benvinguts a Siem Reap, la millor parada per veure els temples d'Angkor.
I sembla mentida, pero es aqui on hem pogut menjar despres de mesos un entrepa de baguete, un croissant o un muffin de xocolata! es aqui on la pizza es pizza i no una massa de pa gruixuda amb ingredients per sobre!
Anem a visitar un tresor per a la vista i la cultura, Angkor, un conjunt de runes impressionants! Aqui visitem l'Agkor Wat considerat l'estructura religiosa mes gran que s'hagi construit mai.


Pero Angkor Wat forma part d'un gran complexe de temples construits a la zona al llarg del segle IX i XV. Al voltant d'aquests temples vivien milers de persones, uns eren considerats per temes religiosos, d'altres es concentraven per temes politics,... i d'entre tots els que varem veure destaquem el Bayon, la terrassa dels elefants i com no podria ser menys Angkor Wat.



 

A Angkor ens trobem amb una sorpresa, i es que el mateix que els monjos ens criden a nosaltres l'atencio, la Sonia els hi crida l'atencio a ells i li demanen fer-se fotos... la pell blanca i els ulls clars els impressionen!
 
 i qualsevol experiencia amb monjos budistes resulta religiosa!


De Siem Riap prenem un VIP Bus (considerat VIP tot allo que tingui seients i bany), i marxem cap Phnom Penh, capital. Pel cami podem gaudir de la veritable Cambotja rural, aquella amb nens jugant pels camps, i terres i terres de cultiu.


La capital es una ciutat gran, amb un contrast de desenvolupament i subdesenvolupament. Transit, tuc-tuc, mototaxis, restaurants, un passeig al costat del riu, museus molt interessants,... i pobresa.
I es aqui on respires que va passar a Cambotja no fa tant de temps, aquella historia oblidada per tot el mon, un regim anomenat el Khramer Vermell liderat per Pol Pot que va portar durant el 1975 i 1979 a Cambotja a una situacio de matansa, intol.lerencia, por, on a prop dos milions de cambotjans van morir per les politiques d'extermini que va portar aquest lider i el seu partit! Fa menys de 35 anys!! Menys de 35 anys on Pol Pot i els seus(cambotjans) van decidir evacuar les ciutats i destruir la seva propia civilitzacio i cultura urbanes, i el que va suposar assassinar a tots els escriptors, periodistes, politics, monjos i tota la ciutat civil amb les seves families senceres. I encara ara s'estan jutjant a les persones que van participar en aquesta atrocitat, pero Pol Pot va morir al 1998 i mai va poder ser portat a un tribunal.


Tot i aixi Cambotja es recupera, i els somriures de la seva gent contraresten amb les mutilacions de nens i grans (per les mines encara sense detonar), l'estupa amb els centenars de cranis de persones que van ser assassinats ubicats en l'anomenat Centre de la Mort contrasta amb els riures dels nens de l'escola del costat, els restaurants i hotels per tota la ciutat i al mig el centre de tortura Tuol Sleng, una antiga escola reconvertida per Pol Pot a centre de tortura massificat i que ara resta com a museu per que ningu oblidi que va passar a Cambotja fa uns anys.


Com anecdotic senyalar que a Cambotja es menja tot... els seus mercats ple de colors, de roba falsificada, d'articles per tunejar motos, es barregen amb les botigues d'aliments que ofereixen tot un ventall de possibilitats gastronomiques pels mes atrevits.





1 comentari:

  1. IMPRESIONANTEEEEEEEEEEEEE!!!!!! me encantó saber algo sobre Cambodja (que no sabía nada) gracias a vuestros comentarios!!! excelente!!! les mando un beso grande a los dos! y no se olviden de volverrrrrrrrrr!!! ceci

    ResponElimina