12 de maig del 2010

Bangkok haura d'esperar

Ens ha costat pero finalment ja hem dit adeu a Koh Tao, illa que sempre sera recordada per nosaltres per una cara i una creu, la titulacio open water de submarinisme i la derrota blaugrana contra la tacanyeria, prepotencia i poc savoir faire de l'inter.
Hem sortit a les 14h de l'illa direccio Bangkok, on teoricament ens esperava un trajecte de 13 hores entre vaixell i autobus, pero com quasi sempre, les coses no poden sortir perfecte. Tot anava rodat, mar calmada, vaixell rapid, autobus ampli, seients molt reclinables, pantalla de plasma... fins que a les 2 de la matinada s'encenen les llums de l'autobus avisant de que ja hem arribat a desti, 3 hores abans de l'hora estimada, i el que en general sempre seria una gran noticia es converteix en una llarga nit d'insomi. Ens queden 6 hores per que surti el nostre bus cap a Koh Chang, 6 hores que hem de fer al carrer o millor dit de local en local, que si ara futbol, que si menjem algu, que si follejem la guia, revisem internet... i aixi fins que per fi ha sortit el sol i hem pogut agafar l'autobus fins a Trat.

Pel que fa a les noticies d'aldarulls dels camises vermelles per Bangkok hem de dir que ni rastre, l'apariencia de la ciutat a aquelles hores era de tranquilitat absoluta. Hem de dir tambe que ens han informat que son 4 els carrers ocupats i en conflicte, pero per si de cas no ens hem mogut del mateix lloc en tota la nit.
Un cop a Trat, novament ferry i a relaxar-nos una micona novament a les aigues tranquiles d'una illa, encara en el golf de thailandia.

Sent sincers hem de dir que no ens hem mogut de la zona on teniem el bungalow, o sigui que la platja molt be, l'aigua per sort una mica mes fresqueta que a Koh Tao, i molt de relax.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada