I per fi... Wembley! Una final va més enllà de qualsevol partit, una final és viure la unitat entre milers de persones que no es coneixen però que tenen una finalitat comuna... festejar un títol del seu grup. Val cridar, emocionar-se i sentir uns colors, més enllà del blaugrana... una llengua...
El futbol té una part positiva... uneix! Aquell dia tothom és amic i tothom somia coses semblants. A l'aeroport tothom expressa el seu desig de guanyar, imaginant gols i situacions, per la ciutat estàs clarament identificat per unes banderes i samarretes (ningú vol que es dubti d'on venim, que venim a fer i que volem)... onades blaugranes omplen Londres.
Poques paraules, una gran emoció i unes fotografies pel record!
Que cabrons! Si és que hi ha que neixen amb sort. Jo ja deia que vas néixer amb una flor al cul. Bé noieta i noiet! us esperem a sa illa!
ResponEliminaT'estimo molt Sònia!
Petons!
Andrea