Hello Mister, where are you from?

Arribada a Indonesia, primera parada Medan... capital de Sumatra. Ens quedem un dia i mig per obligacio ja que es caotica, amb gent que ens crida pel carrer, i on la frase preferida de nens i adults en veure'ns es "Hello Mister! where are you from?"... o frase 2, "hello mister, who are you?"... o frase 3, "hello mister, where are you go?"... i una vegada, i dos vegades, i 3 vegades, i 100 vegades!!!!!!!!!!!

Decidim sortir, i marxar a una illeta del nord, anomenada Pulau Weh.
Abans de comprar billet d'avio cap a l'illa ens intentem informar per diferents fons de'n quin estat es troba el terrorisme islamic que havia estat forca actiu anys anteriors per zones molt proximes. Despres de tranquilitzar-nos, tot i la concidencia de la presencia del President dels EUA, el Sr. Obama, aterrem a Banda Aceh, on agafem un ferry que ens porta en 45 min a Pulau Weh.
Despres de superar una primera desil.lusio, degut a les altes expectatives posades en la zona, sobretot pel Raimon, coneixem uns espanyols i uns catalans, que juntament amb la calma que transmet tenir un bungalow just davant del mar ens fan entrar ja en el relaxat ambient que es respira a l'illa.

Nosaltres, gent inquieta per coneixer, rapidament canviem el xip i ens passem tot el dia mirant el mar, llegint i de bar en bar amb un tinerfeny i els metaltravelers, la parella catalana que haviem conegut el dia anterior, gaudim del que realment es no fer de res...

mirant la vida quotidina de la illa, un dona que es tinyeix el cabell amb un raspall de dents, una altre que  que mes que dona sembla mig paleta i mig dona de les cavernes que l'unic que fa es riure amb les seves 4 dents negres i llencar de tant en tant pedres als gossos que suposadament volen mossegar a tothom (la veritat tens mes probabilitats que et mossegui ella que un gos)...
Un dia mes, i nosaltres sense masses ganes de fer res, mes que disfrutar de la calma i el mar. LLoguem unes olleres, tubo i peus d'anec i a veure que veiem en aquestes aigues tant transparents... impressionant!!! tot ple de peixos de colors, pero el nostre objectiu es veure tortugues, que en una part de l'illa se'n veuen sovint. De cami veiem una ralla, cosa que ens fa molta il.lusio, a les nostres costes no es tant facil de veure. Una de un metre fins i tot passa a menys d'un metre del Raimon, i jo super emocionada cridant amb el tubo a la boca per que ell gaudis d'un moment tant i tant emocionant!

Malauradament ens veiem obligats a tornar abans d'hora perque hi ha bastantes medusses molt petites que no ens fan gaire gracia. Quan parlem de bastantes ens referim a estar nadant entre centenars i centenars de meduses que tot i que no fan mal molesten bastant. Decidim continuar nadant cap a un altre costat i en un moment donat ens dona la sensacio de que aquesta es zona de taurons, suposo que els documentals de National Geographic influencien en tenir paranoies d'aquest tipus...  pero el nostre cap a l'hora ens diu que no pot ser... doncs ens equivocavem ja que a la tarda ens diuen que s'han vist taurons al costat de la costa!!!!

Pulau Weh es una illa que sorpren, de pensar que no tindrem res a fer a desitjar no tenir vol de tornada!
Igualment hem de marxar... i dir adeu al nostre bungalow idilic al costat del mar, on pots observar els peixos de colors estirat des de l'hamaca, i dir adeu al paisatge selvatic, i dir adeu a la tranquilitat de saber que el temps en aquesta illa no importa.
D'aqui ens espera Lake Toba, un lloc magnific de Sumatra.  El viatge des de Medan a Parapat es interessant e incomode. 5 hores de viatge en un autobus de mes de 50 anys, amb els seients trencats, la gent fumant i un conductor suicida que va mes de mig cami en contra direccio cridant als cotxes per que s'apartin. Un cop a Parapat i a traves d'un ferry, que mes que un ferry sembla un mercat arribes a Lake Toba.

 La idea es saber on t'allotjaras, aixi el ferry et deixa al moll del teu allotjament. Nosaltres, novament, hem encertat. Tenim una habitacio enorme, en un lloc bellissim i per un preu minuscul.

Lloguem una moto tal i com vem fer a Pulau Weh i inspeccionem la illeta, recorrem els arrossals, gaudim de les cases tradicionals de la illa, de la gent, de la seva forma de vida... una forma de vida caracteritzada per una adaptacio al turisme occidental i a la mateixa vegada respectant les seves costums de menjar al terra, caminar descalc per la carretera, i dormir en un raco del restaurant... pero aixi es la vida aqui, gent que es dutxa al llac, renten la roba al llac, renten els plats al llac. Hem tingut la sort de menjar un sabrossissim i picant (eh Raimon!!) mie goreng (consistent en fideus bonissims, amb verduretes i ou fregit... delicios).

Aquest restaurant, com molts de la illa estan adosats a la casa dels amos, mes ben dit, formen part del menjador de casa, i es realment interessant poder-te asseure en la casa de la gent autoctona, menjant un plat fet al moment i parlant amb la gent autoctona que a l'hora menja davant nostre (amb les mans, per suposat) i ens parlen amb indonesi com si els entenguessim, i nosaltres amb angles com si ens entenguessim tambe, i tan sols fan que riure ells entre ells, i nosaltres entre nosaltres ja que el xoc de cultures es fort.

 Ens miren i ens observen com nosaltres els mirem i observem...i aixi en mig d'una conversa que no porta en lloc ens diem adeu en una barreja brutal d'idiomes... aixo si, una cosa sempre queda clara...
-"hello mister, where are you from?"
-Barcelona
-AHHHH... Barca (pronuniciat amb C per suposat!)
-Yes! Baaaaarsa (amb c trencada)
-Ohhh! Messi!!