Bon viatge

La maquina esta en marxa, el revisor amb la gorra ben posada, les azafates elegants amb les sabates ben  lluents… nomes tenim 8 hores per veure passar la pel.licula de java en 8mm, versio original i sense interrupcions ni censura.

Entre rius de brossa i barraques vingudes a menys i quatre rascacels sortim de la capital d’indonesia, Yakarta, amb desti Yogyakarta, capital cultural i artistica del pais.

Les penuries de la gris ciutat hem deixat enrera per bocavadar amb les planuries d’arrossals ofegats d’aigua fangosa. La gent pincella el verd sense repos sota l’asfixiant sol, tapats de cap a peus i amagats sota el barret de palla en forma de cono.

Les palmeres i rius tallen els camps laberinticament i nomes es questio de temps que apareixin les primeres muntanyes poblades de palmeres i terrasses. Els ponts que travessen rius ens donen l’alcada justa per sobrevolar el paissatge. S’uneix la pluja i els nuvols per donar encara mes autenticitat a l’imatge. Amb el grisor dels nuvols les aigues s’enmirallen reflexant cocoters, plataners i comolonimbus.

Les cases ordenadement desendressades s’amagen sota teules ennegrides i verdejades, marejades per nens corrent sense pilota i estels que semblan bosses de plastic.
Les poques interrupcions son distretes per paraules malsonants de venedors ambulants que sacseixen bosses de menjar a ma alcada.

La silueta del Gunung Merapi treient el cap per sobre de tot ens diu que ja hem arribat al nostre desti. Impressionant trajecte per treurens el mal gust que ens havia deixat l’oblidada Yakarta.