Aventures a Java

Passarem Yakarta de llarg... no mereix cap tipus de comentari... positiu...mes que polucio, bruticia, caos...CAOS... CAOS...

I arribem a Yogyakarta, encant, ciutat cultural amb universitat de renom, i es nota... Aqui lloguem un conductor de tuc-tuc (consistent en una bici amb un carret) que ens porta per tota la ciutat i durant tot un dia.

Aixi varem tenir oportunitat de gaudir del palau del sultan i d'alguns dels tallers artesanals de la ciutat: el bukit, consistent en pintar teles a traves de cera. (realment precios), les titelles (espectaculars), els tallers de plata.

Pero Yogyakarta te molt mes... uns voltants ple de palaus i de misteri.

Ens aixequem a les 4 del mati direccio Borobudur, diuen que aquest palau budista situat a dalt d'un turo es espectacular i mes encara a la matinada. Nosaltres no paguem una visita guiada, preferim anar amb transport public. Un tuc-tuc ens espera a la porta i ens porta a lestacio de busos, tan sols baixar un grup de taxistes se'ns llensa a sobre per dir que no hi ha busos fins les 7 del mati i que hem d'anar en taxi, despres d'una tensionada conversa aconseguim saber que si que hi ha un que surt a les 5. L'agafem, i ens deixa en una carretera, d'aqui un altre bus a Borobudur... arribem! I realment val la pena!! Per intentar salvar uns euros diem que som treballadors de Bali, pero no cola, aixi que paguem entrada complerta. El palau es precios i des de l'alsada veus als peus del temple totes les palmeres recobertes per la boira.

D'aqui anem a Parambanan tambe una serie de temples budistes (que estan reconstruint pel terratremol que els va enderrocar).

Seguent dia i seguent parada... anem a Meseta Dieng. Aquest poble de pocs habitants i dos mega mezquites ja diuen que estem a zona altament religiosa... toca posar-se pantalo llarg! Que hi hagi una mezquita suposa que 5 cops al dia i a traves dels alteveus se senti per tota la zona els cantics i oracions del coran (per que a ningu se l'oblidi que toca resar), es una barreja de cante flamenco amb idioma arab. Imagineu per un moment que pot suposar dues mezquites quasi juntes...Aqui aconseguim un record! sopar per 21000 R: 4 plats i les begudes!! 2 euros...ehh! els dos... ehhh! en el menjador d'una dona que ens cuina en la seva propia casa.

Anem a veure una zona de llacs, i els craters de Sipadan, una zona volcanica amb craters a la muntanya on el fum i l'olor a sofre quasi t'ofega.

Poc mes a fer aqui. Prenem direccio cap a Bromo...

aqui coneixem a un catala (en Jordi), un noi de Hong Kong, i un de Java  que ens fara d'interpred! Ens aixequem els 5 a les 3 del mati (anem millorant) per que hem llogat entre tots un 4x4 per anar a veure la matinada al mirador de Bromo.
No tenim paraules ni existeixen per expressar el que varem veure... tots ens varem quedar bocabadats! Els volcans, la boira, el sol,...

Prenem direccio al crater i despres d'una pujadeta (molt lleu) entre gent muntant a cavall, comerciants... un altre espectacle inolvidable ens espera com a recompensa.

Aquell mateix dia, i com no tenim prou (hem de veure moltes coses), prenem direccio a la desitjada Bali. Es hora de seprar-nos, pero aqui ve la nostra odisea.

1. Estem a Bromo i hem d'agafar un bemo (mini bus) cap a Probolingo. Enviem al noi de java per que demani el preu, li diuen 20.000R, quan sortim els 4 pugen a 25000R, finalment aconseguim que ens facin la rebaixa. En aquests moments pugen amb nosaltres 3 alemanys que ens acompanyaran a la odisea d'arribar a Bali.

Un cop pactes el preu el bus no surt... per que? per que a Java els busos no surten si no estan plens... ens toca esperar.

Finalment i quan no hi cap ni una formiga, sortim.

2. Arribem a Probolingo i ens separem del noi de Hong Kong i de Java. Comensa el primer asalt! Tot de gent que vol vendre trajectes a Bali. Son 5 hores aixi que amb 40graus indespensable aire acondicionat. Ens venen de tot, que si ja no hi ha bus, que ara si, que no hi ha directe a Denpasar (capital de Bali) , que ara si, que ja no hi ha aire, que ara si, total finalment per 100000 R per persona ens diuen un bus directe a Denpasar, amb aire, amb dinar inclos. Ens neguem a pagar... sona raro. Fem una paga i senyal, arriba el bus i el condctor ens diu que no arriba ni a Denpasar ni al ferry, que de sopar, res de res.

Mig tira i afluixa del Raimon i el de l'agencia, i ens tornen els diners.

3. Per 45000R els 3 alemanys, en Jordi i nosaltres aconseguim agafar un bus amb aire fins Banyuwangi, un bus de 5h, on en Raimon i jo tenim les millors places, als 3 alemanys en uns mini seients i en Jordi al costat d'un tiu gordet que ocupa un seient i mig.

3. son les 19h i arribem a Banyuwangi agafem el ferry parada a Gilimanauk Canvi d'hora, son les 19.30, pero ha passat 1 hora

4. arribem a Gilimanauk, Bali, i ens diuen que el bus que surt a denpasar no sortira fins que estigui ple, aixo vol dir les 22hores! El preu ningu el sap... finalment tots viatgem per 25000 per pax (que es el que ens diu un passatger que paga ell... tot i que ves a saber, per que aqui tothom enganya).

5. arribem a les 2 del mati, i ens separem dels alemanys. Comencem a negociar amb un taxista que de 25000r per pax, ens baixa a 15000r els 3 per portar-nos a un hostel.

6. Benviguts a Bali... illa de negociacions!