Sarawak

De Mulu cap a Kuching... be... comencem... si tens aprensio als mercats on maten els pollastres de cara al public per demostrar que tot es fresquito fresquito... no vagis a Bintulu.

Perque els mercats i carrers de Bintulu es aixo... mercats autentics situats al costat del port, on els pescadors pugen amb les seves xarxes i els botiguers esperen per comprar la mercaderia i possar-la tal qual a la venta, viu i te'l maten alla mateix. Tambe hi ha els que maten als pollastres alla mateix... i despres et venen "la pexuga, la cuixa, el pit, la cresta, i el que faci falta" per que a Malasia del pollastre se n'aprofita tot...

Pero en una ciutat on el peix es tan sumament fresc no varem poder ressitir de donanr-nos un bon caprici... unes racions de marisquet!

De Bintulu agafem un bus a Sibu, i ens trobem amb una ciutat moderna, pero tot i aixi ens sentim extranys, tothom ens mira... entrem en un restaurant i els cambrers no van poder ressistir-se a fer-se fotus amb nosaltres...

ja fa un temps que viatgem i es aqui on decidim anar al cine, com una parella normal! "Alicia en el pais de las maravillas" amb un xino boig al darrera que no para de cridar!
Agafem un vaixell i despres de 4 horetes de trajecte arribem a Kuching, capital de la regio de Sarawak, i ciutat on l'animal sagrat deu ser el gat, ja que venen estatuetes de gats a les botigues, tenen estatues de gats i samarretes amb gats estampats... bona noticia! ja que aqui quasi tot es menjar xines, i al menys estem convencuts de que aquest pollastret que mengem no es gatet a la naranja...
A kuching hem fet una excursio al parc de Semanghoc on hi ha una reserva protegida amb orangutans! I cal dir que tan sols varem veure 2, pero tal i com deia un home, aixo es la natura, si vols veure animals de forma assegurada te'n vas al zoo... i es cert, aixi que el fet de veure aquests dos orangutans va ser per nosaltres com veure'n 20!

De Kuching varem anar al Parc Nacional Bako, on tan sols pots arribar amb barca. La marea es la marea, i nosaltres la trobem baixa, el que va fer creuar-nos amb pescadors amb les barques sobre la sorra buscant petxines!

I nosaltres mateixos, a metres de la platja, apa! a baixar de la barca que es quedava encallada a la sorra i acabar la ruta caminant per l'aigua.

Aquest parc nacional es impressionant, selva i platges, pero sobretot poca gent!
Nosaltres varem fer una ruta on haviem de caminar entre la selva, per arribar a una fantastica caleta deserta! i alla els dos sols varem dinar asseguts a les roques i ens varem banyar, i en tota l'estona que varem estar ningu va apareixer pel cami... SENSACIONAL! La sensacio de llibertat i d'estar sols... indescriptible!

Pel cami varem escoltar molts animals (i com no sabem que eren, aixo ens feia caminar amb mes tranquilitat...jeje... si saps quin animal fa soroll depen com comences a correr), i una manada de monos es va creuar en el nostre cami!

Bako te una platja on la marea puja i baixa amb facilitat, a la nit encara pots caminar per la sorra, i els monos narigudos apareixen i es deixen veure entre els arbres, els cargolets de mar i crancs fan la seva ruta de la sorra al mar, i el sol es pon! fen que el cel, la sorra i el mar agafin un color espectacular, i tan sols nosaltres i 4 gats mes veient l'espectacle!.

I es que a Bako es impossible oblidar que estas enmig de la natura, ja que esta ple d'animals: serps que s'amaguen entre les branques, monos que et miren per on passes, cigarres que comencen a fer soroll en forma massiva en quant passes pel costat (les escoltes pero no les veus), centenars d'ocells, porcs senglars... una bona forma d'acabar Borneo i Malasia.