Iguazú, una de les 7 meravelles del món?

Crec que no hi ha persona que hagi estat a Iguazú i no li hagi agradat, inclús m'atraveixo a dir que ningú pot dir que s'ha quedat indiferent, Iguazú és un espectacle d'aigua caient pels penyasegats amb banda sonora. Hi ha molts paisatges bonics al món, però aquest és un d'aquells que sempre guardaras a la retina.

Hem pogut visitar les dues parts, la brasilera i l'argentina, i així com molta gent es decanta per l'encant d'una de les dues, personalment crec que són tant diferents com competibles.

Jo seguiria el seguent ordre, primer Brasil perqué et dóna la panoràmica, la visió global de tots els salts d'aigua d'un costat i de l'altre, i després l'Argentina et fa sentir dintre, part de l'aigua. La part Argentina també et permet endinsar-te amb una llanxa motora fins ben a sota fins cegar-te i empapar-te.

Tinc la sort d'haver pogut disfrutar dues vegades d'aquest indret i puc dir que m'han impressionat igual les dues, i que difícil és això.

Hola, ara hem canviat d'escriptor (tan sols momentàneament)... soc la Sonia, i si en algun dels capítols de l'aventurer intrèpid havia de fer la meva aportació, no he trobat millor moment que Iguazú. Em trobo igualment en la difícil tasca de transmetre quina sensació et queda i quins sentiments recorren el teu cos quan veus un paisatge com aquest. Seré breu, perquè com soc jo podria escriure i escriure sense parar. Arribes al parc, i a través d'un caminet construït en mig d'un espai protegit, un paisatge tropical, ple d'ocells, de coatís que atravessen el camí, de monos que et miren des dels arbres, de cigarres que posen el seu toc de soroll entre tant silenci i a l'hora sense adonar-te comences a escoltar l'aigua, no la veus però saps que t'apropes i ni tan sols imagines el que estàs a punt de veure. Entre els arbres veus els primers salts d'aigua, i poc a poc vas sent conscient del que els teus ulls estan mirant... estem parlant de més de 200 salts d'aigua, i de més de 80m d'alçada! Yguasu, agua grande, així la van descriure els nadius que la van descobrir, i la veritat jo no trobo millor definició que aquesta.

De tot aquest fabulós espectacle em costa destacar un sol paisatge, tot és fantàstic: les passarel·les per les que volteges les cascades tant des d'abaix com des de d'alt, on pots veure la majestuositat, sentir les columnes de vapor que et deixen totalment xop, escoltar el bramar de l'aigua fruit del xoc amb les roques, endinsar-te dintre mateix de la pròpia cascada i formar part per un petit instant de la natura. Destacar també la "garganta del diablo", un espectacle únic d'aigua, de soroll, de paisatge, de natura. Et podries quedar hores, i les hores es tornarien minuts perque no et canses de tenir la sensació de formar part de tot aquest prodigi de la naturalesa.

Si hagués de pensar quin ha estat un dels paisatges que més li han sobtat d'aquest viatge al Raimon, que més li ha impressionat, que més el va impactar...

Aposto per Iguazú... i encerto.