De "Bicholandia" a Salta

Sortint d'Iguazú, ens decidim a passar uns dies a Posadas, per des d'aquí poder visitar les ruïnes jesuítiques Paraguaianes, que des d'el nostre humil punt de vista, no val la pena. Així que varem aprofitar per fer la visita a la propera ciutat d'Encarnación i podem desmentir que la tecnologia és molt barata a Paraguai.

Després d'això, varem tenir la brillant idea d'anar al parc natural dels "Esteros del Iberá", recorrent uns 260 kms en autobus fins a una solitària gasolinera, on teòricament teniem que agafar un dels molts autobusos (paraules textuals de l'oficina de turisme) que et deixaven a l'entrada del parc, a tan sols 40 kms. Però això només era la teoria, i la realitat va ser que des de la gasolinera varem tenir que contractar un transfer privat en 4x4 per recòrrer els 200 kms reals de distància que encara ens separaven. El parc en si era maco, varem poder avistar cocodrils, capibares i moltes aus. A la nit però es transforma, en un camí de cigarres, gripaus, mosquits i llagostes. Un petit consell a qui vulgui visitar el parc: no vagis a sopar en bici perque a la sortida et trobaràs en que tots aquests insectes t'han tunejat la bici. La sortida del parc ens queia en diumenge, i es veu que aquí no treballa ni el capellà els diumenges, o sigui que vem tenir que fer autostop per poder sortir del parc. 

Finalment varem arribar a Mercedes on teniem contractat un bus fins a la ciutat de Corrientes. D'aquí poc a destacar... bé... no sé si voldreu escoltar que ens varem trobar amb una ciutat envoltada de cuques: cuques petites, cuques voladores, cuques amb barret, cuques que queien dels sostres, mantes de cuques pel terra, cuques i cuques... us direm amb total sinceritat que haviem de tancar la boca per no sopar abans d'hora. Però aquesta parada d'un dia únicament va ser deguda a que necessitavem descansar per arribar al nostre destí real: SALTA.

Salta és la ciutat del nordoest d'Argentina, ciutat que conserva encara l'encant dels edificis colonials. La seva ubicació la fa molt interesant per la seva proximitat a Bolivia i Xile, d'aquí les faccions indígenes dels Saltenys. També és lloc ideal per montar camp base per després anar a visitar llocs tant interessants com la "Quebrada de Humahuaca" o Cafayate, però ningú et salva de passar tot el dia en bus. El més idoni seria fer-ho en cotxe, per poder anar el teu ritme, però perque surti a compte es necessiten 4 persones. Aquesta és època de plujes, i això fa que no sempre es pugui arribar al destí final, d'hagut a esllevissades a la carretera. Les plujes també ens han impedit de poder fer el mític "tren de las nubes" o com li vaig estar dient jo fins que vaig marxar..."el tren de la luna" oi que quedaria millor?

Un cop visitada aquesta zona, tinc la impressió que de fer-la de nou, seria fent ruta poc a poc, en vehicle particular i disfrutant més de la gent que hi habita i la seva cultura, gaudint de la bellesa de les seves àrides i colorides muntanyes i dels pintorescs pobles aturats en el temps.