Laos

Despres de 20 hores en un Night Bus quasi ens deixa un regustet agri de Vietnam, tot i aixi totes les bones experiencies viscudes, tot el paissatge contemplat i algun vietnamita simpatic i atent que hem trobat ha fet que tot i aquestes ultimes 20 hores el nostre record de Vietnam sigui un dels millors del sud est asiatic. La cosa comensa a la mateixa estacio, quan el conductor ens vol vendre un bitllet utilitzat! nosaltres ens neguem i quasi acaba la cosa amb el conductor llensant-nos a la cara el bitllet... finalment aconseguim dos llocs junts ja que no se per que la noia de venta de bitllets donava a totes les persones que viatjaven juntes bitllets separats. Varem tenir sort que ens va tocar a les lliteres de dalt ja que si et tocava a baix suposava tenir un vietnamita dormint al terra (i per tant enganxat a tu) tota la nit. Aixi viatgen els vietnamites! en transport de turista, pero com paguen menys de la meitat no tenen possibilitat de seient.
La parada de sopar es fa a les 1.30 del mati! Arribem a la aduana, i per sortir ens demanen un dolar a tots els turistes... per que? ningu ho sap, pero el conductor del bus tambe estava liat amb aquesta gent... tots pagant, sense poder fer preguntes, per que si no el conductor es posava dels nervis, tant que es va acabar pegant amb un noi... surrealista!
Arribem a Laos, i la cosa canvia... preus escrits en planells, tucs-tucs on turistes i autoctons paguem el mateix, gent que somriu, ... deixem de ser dolars amb ulls i boca!!! i pasem per fi, a ser considerades persones.

Vientian te poc a explicar, com a capital esta plena de turisme, de restaurants, de botigues,... envoltada pel riu Mekong que es potser el que li dona mes encant. D'aqui marxem cap a Luang Prabang, al nord del pais, i tot i que el Vip Bus de 10 hores resulta ser quasi un bus escolar, sense bany ni res, la seva forma de ser de conductors i assistents de viatge, en els restaurants on la carta que serveixen es la mateixa per turistes i laosians, on tot sembla tant legal fa que l'experiencia terrorifica d'una nit en un bus on no pots dormir es faci mes lleu.

Luang Prabang es maca, totes les cases mantenen el mateix estil de fasana, tot es bonic, i tot es cuidat. La gent somriu i t'aten cordialment, els restaurants ofereixen una carta variada, hi ha museus i pagodes maquissimes. Te un mercat nocturn amb botiguetes artesanals i restaurants a peu de carrer, a mes d'un passeig al costat del riu que li dona mes encant a la ciutat.
Decidim anar a veure les waterfalls, tot de cascades que han fet unes piscines d'aigua turquesa en la seva base on et pots banyar! realment molt fredes!! pero igualment boniques!

D'aqui marxem cap Luang Nham Tha, mes al nord encara, pero tan sols a 8 h de Luang Prabang, amb bus public que consisteix amb ventiladors al sostre (que no calien per que fa fresqueta), seients que no es poden reclinar i gallines com a equipatge. A la parada de dinar cometem l'error de demanar pinxos de pollastre, i encara debatim si son part de cartilegs o els culitos fregidets... aqui, la que se;ls va menjar tots vota per culitos.
El nord de Laos es caracteritza per estar envoltada de tribus, pero a diferencia de Vietnam no van vestits amb els trajes tradicionals, aqui vesteixen texans i semarretes, pero a l'hora viuen en casetes de canya, gallines pels camins de sorra, dutxes mixtes en mig del poble, dones que es passegen amb els pits al descobert amb total naturalitat, porquets (i porcs) que corren en mig dels nens, zones del poble destinades a rituals religiosos, gent en el conreu, escoles abandonades (potser ONG's que han muntat escoles amb edificis de totxana, pissarres granes i bancs, pero que nosaltres hem trobat totalment abandonades... pero aixo es tan sols una suposicio)... i a l'hora grans antenes paraboliques que demostren que dintre d'aquestes casetes de canya la Tele ha arribat!

Igual que a Luang Prabang anem a Luang Nan Tha, un poble una mica desolat, amb hotels en la seva majoria que semblen sortits de psicosis i restaurants que de nit semblen un criadero d'insectes, cosa que es quasi certa ja que en mig del restaurant trobem una maquina destinada a atreure els insectes i matar-los amb una xarxa a la base per recollir-los i a l'endama a la cassola! si hi havia volant mes de 1000 de veritat que no mentim!

En aquest poble trobem encara mes tribus, de la mateixa etnia que a Vietnam pero sense els trajes.
Mes al nord de Laos s'arriba amb un bus de linea, 4 hores de curves i de gent vomitant... realment fastigos... pero mirar el paisatge i gaudir de la vida de les tribus ho feia mes ame... arribem a Hoai Xai, un poble que fronteritza amb Tailandia, on tornem una mica a la civilitzacio, amb restaurants que tanquen mes tard de les 21.
En la nostra humil opinio Laos es precios pero a nivell de paisatge Vietnam el supera, tot i aixi es mes autentic, la gent tot i que ha evolucionat viu en els pobles com a fa 100 anys (amb parabolica pero dormint al terra), i la seva gent tant a grans ciutats com a pobles perduts es realment maca, la mes extraordinaria del sud est asiatic. On negociar es facil, on els preus estan marcats i on el somriure esta a l'ordre del dia.
Per questio de temps no visitarem el sur... ho deixem per la nostra propera aventura.