Cami de Hue a Ninh Binh... per cert... qui es aquesta iaia?

La nostra ruta cap al nord continua... i ja estem a Hanoi! pero abans hem passat per ciutats i pobles meravellosos. Al sortir de Hoi An, ens apropem al poble de Hue. En aquesta ciutat destaca la gran ciutadella, antiga ciutat imperial que va ser bombardejada durant la guerra de forma intensa.
La ciutadella actualment esta composada per dues zones, una zona exterior on actualment hi ha camps de cultiu, i despres una ciutadella emmurallada de 6  metres d'alt i 2.5 km de perimetre composada per jardins i palaus cerimonials.

La ruta per la zona exterior la vem fer amb unes bicis.

D'aqui pugem cap a Ninh Binh, i el trajecte va ser de nou si mes no... com diriem... especial, o... molt especial. En un nit bus. I que es un nit bus? Doncs el que diu la paraula un autocar que en comptes de seients te llits fets a la mida de vietnamites. Molt incomode! Una imatge val mes que mil paraules.

Ninh Binh es un poble que en si no te res interessant pero els seus voltants son de pel.licula. Per sort ens trobem amb una parella catalana, l'Aida i l'Oriol amb els que compartim uns dies en aquesta meravellosa zona. Anem a visitar Tam Coc i amb unes motos de lloguer arribem a la zona en concret i tot i que la visita normalment inclou un viatge en barca nosaltres evitem agafar-lo per diversos motius:
1. arribem massa tard
2. tan sols deixen pujar a dos turistes per barca (com compendreu poden anar a sobre mes de dos vietnamites i tres i quatre) pero aixi eviten el que normalment fem la gent que viatja, apropar-te a altres turistes per compartir gastos.
3. la llegenda urbana de la iaia a la barca... aquesta historia mereix atencio... la barca que porta un barquer tambe s'afageix una iaia que ningu sap la funcio que fa. Comences la visita i al mig de la ruta pel riu se t'apropen venedors que intenten vendre't de tot, compris o no mai sera suficient. Igualment quan per fi la iaia ha ajudat a treure els venedors, ella et mira amb cara de pena i et ven aigua. Pero un cop arribes a desti et demana 2 dolars per l'ajuda prestada (la ruta costa 3 dolars! i ella demana 2 mes!!)
Decidim que no tenim ganes d'insultar a una iaia i evitem aquest proces que tot i ser llegenda urbana veiem clarament que la zona del moll esta plena de iaies que et miren i segueixen amb la mirada per veure si t'asseus a una barca.

Continuem amb les motos i la fem per terra, veient magnifiques formacions rocoses que en un temps passat varen ser illes, arrossals, muntanyes verdes, plataners... una bahia de halong que en comptes de ser envoltada per aigua es envoltada d'arrossals, una imatge igualment cautivadora.

Al dia seguent els 4 decidim anar a una altra zona, la Kenh Ga arribem passant per una carretera suicida que encara no sabem com ens hem salvat, fem una ruta en vaixell... sense iaia... pero amb un conductor amb dents negres que quan veu un gos l'assenyala i ens diu l'ho bo que estan... i es que per arribar es veuen gossos morts damunt de tarimes de cuina...

El paissatge per arribar es precios, una imatge antiga de la Vietnam rural, bous pasturant a l'aigua, carrers de pobles plens de fulles d'arros que no deixen veure el terra i gent que ens somriu i ens mira amb sorpresa quan passem, inclus que ens conviden a participar en el proces de recollida de l'arros... pero va a ser que no, aixo suposaria enfangar-se per sobre dels tormells i sortir amb mes de 100 picades de mosquits.

Aqui ens separem de l'Aida i l'Oriol... pero tan sols temporalment ja que el viatge ens tornara a unir.