United Colors of Hoi An

De cami cap al nord decidim parar a Da Nang, i despres de 15 horetes en una butaca d'un tren uns nois ens diuen de fer parada en un Hostel de molt ambient.....
La forma mes economica d'arribar es amb moto, cadascun en un ciclomotor i en 20 min plantats alla. El hostel esta al costat de la platja, concretament China Beach, coneguda pel desembarcament de les tropes americanes durant la guerra, i alla coneixem a una gent molt maca que ens acompanyara durant aquests dies.

La Rebeca, una noia venezolana-francesa, la Thanh My, vietnamita-francesa, Shan del Canada resident als  EEUU i Erik d'Australia. Tots intentem arribar a la monkey island... intent fallid... amb unes motos de lloguer a la vietnamita per poc no arribem!! tot i aixi varem veure la zona, que es preciosa.

Per la nit fem un soparet familiar al Hostel, aquells sopars on tothom parla un angles amb accents, el frances, l'america, l'australia! on un vi tipic vietnamita es torna una beguda tipica espanyola, el calimotxo! i pasem al tinto de verano! amb aixo un home dels EEUU que esta fent el seu practicum de medicina a vietnam amb 60 anys, va repartint ron a tots els presents, uns nois australians que mostren els seus trajes fets a mida a Hoi An (llastima no tenir fotos!) i sobretot moltes ganes de coneixer gent!
Al dia seguent ens dirigim a Ba Na, i despres d'unes negociacions amb taxis de la zona arribem a un pacte. A l'arribada has de pagar un funicular que et puja fins a 1450m on pots gaudir d'unes vistes espectaculars...

aixo si, si no hi ha la boira que nosaltres varem trobar. jeje! igualment, pujar al funicular amb una musica mediterranea va tenir la seva gracia!

Propera parada, Hoi An. Agafem el taxista que ens posa musica maquinera i condueix com si balles en una discoteca! un unic requisit! no preguntis res a un taxista mentres condueix, per que deixa de mirar la carretera! Li fem parar per dinar en un restaurant al costat del riu, i despres parada a la platja.

A Vietnam com a tota Asia, la gent autoctona es banya vestida, amb pijama, texans,... i a partir de les 17h que es quan el sol no toca.

Per ells estar moreno es lleig i no els hi agrada i per aixo van tapats durant el dia, amb samarretes de maniga llarga, mascaretes, pantalons llargs, mitjons amb xancletes, i per tarda nit es treuen tota aquesta roba i vesteixen acord amb el temps! recordem... 40graus!!! La noia venezolana que va amb nosaltres es continuament observada, la paren i li diuen que es tapi que no li pot donar el sol, que no es bonica aquesta pell. Les seves cremes son blanquejadores i les seves muses i actrius, i gent dels anuncis es gent maquillada de blanc, les noies joves t'observen, et miren els ulls clars, la pell... et sents super raro! es volen fer fotos amb nosaltres perque som blancs. Imagineu a les hores l'impacte d'una noia morena, amb una blanca i una vietnamita que les acompanya!

Es curios, a europa tothom vol estar moreno i a asia, tothom vol estar blanc! ningu es felis amb el que te!
La platja es un lloc de reunio, on la gent porta les cadiretes, el menjar (arros, peix...) i estan alla tota la tarda nit, quan els occidentals hem marxat ells apareixen. Tothom es banya a la vora del mar, amb els xalecos salvavides!
Aqui ens separem del grup, i passem nit a Hoi An. Una ciutat preciosa al costat del mar de la Xina (zona central de Vietnam), plena de botigues artesanals, museus, sastreries que et fan roba a mida per preus minusculs, plena de restaurants amb encant i un passeig al costat del riu que enamora.

Pel mati, un mercat anima la zona del riu, i per la nit, encenen els fanalets que iluminen el cel d'una ciutat que ens ha enamorat.