Malaysia air lines li dona la benvinguda a KUALA LUMPUR... ciutat de contrastos

20 hores en avio...bua! bufar i fer ampolles! Si hoooooome! Si alguna cosa tenen els viatges amb transport col.lectiu es que mai saps com aniran i l'experiencia ens diu que quasi sempre hi ha algu que trenca amb la normalitat. El temps ens ha ensenyat que hi ha factors a les nostres mans com per exemple evitar estar al costat del motor per que el soroll no et torturi, estar lluny del water i els seus olors, si vas en bus i estas a temps d'escollir, escollir un dels 4 primers seients perque normalment son busos de dues plantes que assuguren les millors vistes i no es noten tant els sutracs, portar cascos per escoltar be les pelicules, manta perque fot un fred que pela sigui hivern o estiu, mitjons, antifas, taps per les orelles, aigua, snaks, mp3 i un llibre o revista. I mes val que tot aixo ho compleixis perque despres venen les sorpreses com ara nedons amb els seus plors, crits i olors, goteres d'aire acondicionat, veins roncadors, seients amb el reclinador espatllat, cinturons de seguretat trencats, no parar per dinar etc... o com en aquest cas, trobar-nos a l'avio dos grups d'adolescents d'unes 40 persones cadascun que viatjaven a Ciutat del Cab, que sumat a un vol de 20 hores, 11 de diferencia horaria, espai insuficient per estirar les cames i seient poc reclinable fan que sigui una experiencia esgotadora que precissa de dos dies de recuperacio.

eeeeeeehhhheeeeeehhhhhheeeeeehhhhh!!! que venen els de poble!!!
Aixi ens varem sentir al baixar de l'avio a Kuala Lumpur. L'aeroport de KL es realment impressionant, amb trens silenciosos que et porten d'una terminal a una altra, personal que et porta les maletes de forma gratuita, un tren que recorre 80km en 28min i et transporta des de l'aeroport fins al centre mateix de la ciutat.
Kuala Lumpur es una ciutat que sorpren, ja que contratsta de forma gairabe surrealista la pobresa amb la riquesa, l'endarreriment i rudimentarietat amb un avanc tecnologic increible... on els ciutadans de diferents nacionalitats conviuen sense cap tipus de problema, i on veure un edifici de mes de 50 plantes i un cartell on s'anuncien el pas de monos es relativament normal.

Anem per parts:
el barri de chinatown,  amb el famos mercat de Petaling Street format per centenars de botigues on venen bones i dolentes imitacions, restaurants al carrer, botigues de medicines i teles xineses i sobretot tot ple de gent que va a comprar a ritme quasi frenetic, gent que et crida per que et paris a la seva botiga o restaurant... sorpren que al passar tot aquest autentic mercadillo, una tele de plasma de dimensions enormes anunciant la ciutat presideix l'entrada i sortida del barri xines.
Dintre de chinatown cal destacar els temples de culte a deus xinesos, com el Guan di Temple, on molts ciutadans i turistes asiatics fan la seva parada per demanar o orar a diferents deus (misericordia, educacio, prosperitat i el mes important, el de la proteccio).

Nosaltres estem a la zona de Bukit Bintang, a prop d'un carrer que ens resulta gracios "Raja Chulan", i es on potser millor es plasma la diferencia entre l'avanc i el subdesenvolupament, ja que mentres veus centeners de botigues de menjar ambulant, sents la calor de les cuines obertes, edificis que semblen mig abandonats, veus tambe edificis luxosos de mes de 40 pisos d'alcada, un tren monorail (a anys vista del que es pot veure a Europa) que atravessa la zona des de l'aire, i la mostra autentica de que kuala lumpur es una ciutat totalment capitalista i que vol que tothom ho sapiga son els seus centres comercials, entre el que destaquem (tot i que ens consta destacar un) el Jalan Bukit Bintang i el Berjaya (amb 14 plantes i un parc d'atraccions propi).

Si viatges a Kuala Lumpur una parada quasi obligada son les Torres Petrones i el seu KLCC Parc. Aquestes torres tenen 452 metres i 88 plantes, tot i que la visita (per cert, totalment gratuita) tan sols es fins la planta 40, i 170 metres. Des d'aqui veus la ciutat als teus peus, pero una bona pujada tambe es la de la Torre de telecomunicacions , on pots tenir encara millors vistes tant de la ciutat com de les torres. Dintre de la pujada a la torre tens la possibilitat tambe de veure un mini terrari amb serps i monos, on per 20RM (4eur apox.) pots donar un pollastre viu a les serps i veure com se'l mengen, o per 1euro un ratoli (nosaltres no ho varem fer perque la Sonia es millor persona que jo).

Tambe ens varem donar un massatge de luxe... consisteix en posar els peus en unes peixeres gegants on centenars de peixets et venen a fer mini mossegadetes, que mes que mal fan pessigolles, si et relaxes pots aguantar els 30min, si no, fas com la Sonia, mirar com els peixos mosseguen els peus dels altres.

A Kuala Lumpur hi ha bastant a fer i visitar, hi ha un parc dels ocells, que tot i que no varem poder visitar pel mal temps, varem poder gaudir d'un dinar, amb ocells que venien a emportar-se qualsevol cosa del plat.

El mercat de Pudu, realment impressionant, reple de botiguers que venen verdura fresca, peix fresc (que es mou) entre el que destaquem els taurons, carn (granotes vives, pollastres vius...).

Les Coves Batu, on puges les 272 escales per arribar al temple Hinduista endinsat en una gruta gegant i presidida per l'estatua de Lord Muruga considerada la mes alta del mon amb 42,7 metres. Aquest temple te el seu punt algid entre el 15 de gener i el 15 de febrer on una marea d'hindus s'apropen a les coves per festejar el festival Thaipusam on els devots fan diferents accions per demostrar la seva fe, des de portar menjar fins els extremistes, i potser el mes conegut, persones que es flagelen o pengen diferents objectes dels seus cosos. Nosaltres no varem poder veure aquest ritual.

PD:PERDO PER LES FALTES D'ORTOGRAFIA,PERO EN AQUEST TECLAT FALTEN ELS ACCENTS I LES C TRENCADES!... :)