7 Llacs i 800 metres de passarel-la

Tot i que ens han agradat moltíssim els voltants de Bariloche decidim apropar-nos a Villa la Angostura, a tan sols 80km de distància (hem d'assenyalar que a Argentina, 80km és com anar de Barcelona a Hospitalet... o sigui, res). Villa la Angostura és un poblet preciós de muntanya, ple de botiguetes i restaurants. Però això no és el que ens ha portat fins aquí. Comencem ruta! Cap a l'anomenada "ruta de los 7 lagos", tant pels qui ens agrada conduir com per qui busqui paissatges pintorescs, aquesta ruta és fascinant. Part asfaltada, part de "ripio", però sempre envoltat de llacs i arbres alts fins el cel. La ruta acaba en l'anomenat San Martin de los Andes, però per arribar a aquest destí has de passar pels anomenats 7 llacs, on els seus noms descriuen el paisatge: lago chico, lago hermoso, lago escondido...

Varem tenir una sorpresa quan tornavem cap a Villa la Angostura, i va ser un cèrvol que ens va creuar la carretera! Se'ns va quedar plantat enmig, mirant-nos i tan sols es va moure quan va veure'ns obrir la finestra. En el camí varem parar a una parella d'autostopistes, un xilè i una argentina (cosa realment difícil) que feia 6 anys que vivien a Barcelona. Així que la nit va acabar en un bar prenent unes cervesetes Patagonia Pale Ale artesanal.

Al dia següent decidim que volem visitar el "Bosque de Arrayanes" que es troba a 3km de distància del centre. La visita es podia fer amb catamaran des del port fins a la mateixa porta del bosc, però ens animem a llogar unes bicis i fer els 15km d'anada més els 15 de tornada.
La cosa pintava molt bé, i l'únic que ens van dir és que hi havia 2km on no es podia anar amb la bici, però que la podiem portar al costadet... bé... aquest costadet era en realitat agafar la bici i carregar-la fent una pujada important!! A que no sabeu qui va acabar portant les dues bicis?

La ruta va ser molt maca, i abans d'arribar, just a l'entrada del bosc varem parar a dinar al costat d'un llac fantàstic, envoltat de gespa i d'arbres, amb cavalls que es banyaven a l'aigua i vaques que pasturaven al nostre voltant (apunt important, no feia gens d'olor a caca). El bosc és molt bonic, però pel nostre gust massa protegit, amb 800m de passarel-les i baranes que van envoltant els arbres. A nosaltres ens va valer més la pena el paissatge que tens abans d'arribar al bosc que el bosc en si, ja que tot i que les "arrayanes" son precioses i curioses, el fet de no poder caminar entremig fa que perdi l'encant d'endinsar-te en un bosc. L'experiència en bici va ser molt entretinguda, però entre les mil arrels, les pujades d'escales que havies de fer caminant amb la bici a l'esquena, unit amb la intervencio a la Sonia del menisc al novembre, ens va fer decidir tornar amb el catamaran pel llac. La nostra sorpresa va ser trobar-nos al baixell amb tots els ciclistes que com nosaltres havien decidit fer la ruta en bici.