Cordoba capital de l'univers

Després de la resaca de la boda ja em sento preparat per escriure una nova pàgina del blog. Fa uns dies ja, vaig acabar amb la meva travessa per Brasil, ho vaig fer a Salvador de Bahia, ciutat molt interessant, sobretot la part colonial anomenada Pelourinho. Tot i ser interessant, en general es una ciutat perillossa, menys el Pelourinho, que hi ha tal nombre de policies, que sembles una especie protegida.
El dia 22 de desembre, en principi, marxava cap Cordoba ja, però degut a un malentès amb l'horari del vol, em vaig presentar a l'aeroport quan l'avió ja havia marxat. Total que vaig tenir que passar la nit del 24 de desembre a l'aeroport de Puerto Alegre. Però finalment vaig arribar cap a les dues de la matinada del 25 a Cordoba, i em vaig poder retrobar amb la Ceci i el Borja. Si més no, vaig poder celebrar el dinar de nadal amb ells i les seves families.

El 27 tenia l'arribada tant esperada de la Sonia, després de 3 mesos sense veure'ns finalment junts novament i preparats per continuar la resta del viatge junts.

Aquests dies em estat allotjats a casa de la mare de la Ceci, la Mercedes, que juntament amb la seva resta de fills, la Clara, Mechi i Agus, ens han acollit com part de la seva família. També ho han fet per la part de la família del Borja, que per uns dies m'han fet sentir no tant lluny de la nostra terra.

La Boda: finalment va arribar el dia, ni més ni menys que per cap d'any, que per fer-ho més especial encara, el passaria sense fred. Per la tarda, a primera hora, vaig recitar el vers, no sense nervis i algun entrebanc, però és que la núvia estava guapíssima i em costava empassar saliva, i seguidament ja... cap a l'església, això si amb horari argentí, o sigui amb una hora i mitja de retard. L'església, molt maca, però el nom del poble tot un avís pels nuvis... SALSIPUEDES!!!

La nit va ser preciosa i emotiva, amb música en directe a l'aperitiu, focs artificials i flors i espelmes decorant tot l'entorn, el lloc escollit era preciós. Durant el sopar varem viure una bonica experiència, una barreja de cultures importants que tant els argentins com els catalans ens teniem que anar explicant, com el tema de les campanades i el raïm. Un cop acabat el sopar destacaria tres moments per sobre de tot, el primer, una magnífica actuació dels germans de la Ceci tocant i cantat en directe davant de tots els convidats, segon, el gran VIDEO, que els amics més pròxims els hi havíem preparat, piel de gallina, i finalment el ball, que es va allargar fins sortir el sol i on em va impactar molt una cançó que repeteix algu com "chuchuà chuchuà pulgares hacia arriba", bé, molt difícil d'explicar, però segur que el Borja i la Ceci estaran encantats en ballar-vos-la.