Per fi hem arribat a Bariloche! La veritat que el vol de la companyia LADE va ser entretingut i mereix una menció especial en aquest Blog. Alguna vegada heu pensat que deu sentir un profesor d'autoescola? O millor dit... algú se'n recorda quan es va treure el carnet de conduir? Doncs nosaltres varem tenir la oportunitat de pujar a l'avió de 10 places, amb motors d'hèlix i un pilot de no més de 25 anys que encara dubtava d'on eren les llums de la bateria o del gasoil... amb un instructor darrera que l'anava examinant, apuntant en un paper si el noi era apte o no.
La veritat que sona surrealista, però quan comproves que al accelarar per enlairar-se i mira una mica cap enrera cap al instructor, l'avió gira cap als camps del costat ja que a l'hora que es gira fa també un gir de volant!! dius... ohoh, em sembla que tindrem un vol difícil! Hem de dir, però, que com ja hem comentat al principi estem a Bariloche, per tant creiem que el noi es mereix un aprovat.
Bé, canviant de tema, portem un dia i mig aquí i ja hem fet unes quantes excursions... al cerro Otto, on pots degustar un merescut refresc mentres veus la ciutat als teus peus, els llacs inmensos que la voltegen i les muntanyes mig nevades al fons. Aquesta degustació es fa dintre d'una confiteria giratòria que et permet gaudir de tot el paisatge sense aixecar-te de la cadira.
Avui el dia ha estat més mogut: madrugon, esmorzar i dinar preparats a la motxila i comença la ruta o millor dit... patejades. Però val la pena! Primer ascens al cerro campanario, i per que pujar amb telecadira si pots fer-ho caminant? Però arribes allà, amb els llacs, les muntanyes, el paisatge, la companyia... i uns croissants! que son les 10 del matí i tenim una gana que ens morim!!! D'aquí decidim agafar un bus cap a Puerto Pañuelo,
i aquí comença la Ruta2: veure l'hotel LlaoLlao...res, això és per veure com viuen els rics (hem de dir que es fan rutes turístiques a aquest hotel), i a partir d'aquí decidim fer la ruta de circuito chico, on ens endinsem en un bosc de "arrayanes", preciós, amb arbres centenaris, camins verds, i llacs preciosos. Un bosc realment encantat.
Finalment acabem en l'anomenat "lago encantado" on dinem els entrepans que de forma encertada havíem fet pel matí.
Resumidament, aquesta ha sigut la millor opció que hem trobat per recórrer aquests indrets en dos dies i mig i acurant-nos al nostre presupost de 30 euros (eheheheheh amic Joan) diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada