Genipabu...

Primer de tot, comunicar als molts seguidors d'aquest blog que no soc en Raimon. Tinc l'inmens plaer d'haber estat invitat a redactar la nova entrada de l'aventurer intrèpid. Per als que em conegueu, soc en Miquel. I pels que no, soc en Miquel.

Diumenge, 22.11.2009.

El despertador sona a l'hora. Ens despertem a l'hora (mes o menys) i en Cacau ens espera. No aixi l'esmorzar, que s'ha retrassat. Despres de comprobar que el nostre sistema digestiu quasi esta recuperat de la nit passada amb un anglès i una xinesa, paguem la nostra llar durant 4 dies, i anem cap al buggy!!!
Glups, llicència numero 666, es un avis? ens hauriem de quedar a pipa, o ens arrisquem? va, gas!!!!!
per sort en cacau ens ha sortit tranquil, condueix més o menys com en raimon, això vol dir, 10% per sota de la velocitat permesa. la veritat es que s'agraeix, ens permet gaudir de les dunes, de les vistes, de les lagoas, de la dona que apareix del no res entre duna i duna i et vol vendre cocos o cocacola, o de la que porta un burro per que et fagis fotos en ell...
La ruta es molt xula, ens banyem en llacs d'aigua dolça -lagoas-, en piscines naturals d'aigua salada creada per els esculls, platges mooooolt xules, tot molt autèntic, més encara degut a que es temporada baixa-mitga, i no hi ha molta gent...
El nostre objectiu d'avui es Genipabu, on hi ha un contacte -el típic amic de l'amic de l'amiga-, que ens orientarà en les millors opcions possibles a fer... Es fàcil de trobar, per que té un restaurant-xiringuito a la platja, bar 21, surt a totes les fotos de les guies de brasil, la veritat es que el lloc es molt autèntic... i un cop arribat comprobem que no nomès el lloc!!!!! L'Albert fa un any que està visquent aqui, i Genipabú es un poble com... no se, Gualta, per exemple... 3 carrers, i personatges a cada cantonada... però no avançem fets! primer, després de dinar amb ell, ens proposa anar amb ell i amb el seu amic Betu a veure una lagoa -2a cervesa- ja que té pensat fer festes un cop al mes, la idea es bona -tercera cervesa- i en Betu te 6 fills de tres dones i es un tio collonut (i ho es!) i que anem amb ells i primer anirem a buscar la pousada -quarta cervesa, i a partir d'aquí ja no comptem quantes s'en foten-
Res, la lagoa, a més de 30 minuts en buggy, es guapíssima, allà en Raimon i jo estrenem les pales dins l'aigua -les nostres noves amigues inseparables-, anem, al rancho on viu la filla de l'amo per negociar -dues cervesses més- i després anem al lloc més proper d'Àfrica a Amèrica -maxaranguape, o algo així- per començar a recuperar-los terreny amb la beguda maltejada, però ens veiem incapaços de beure la meitat que ells... Ja es fa fosc, al xiringuito de la platja piquen de mans amb nosaltres i els nostres acompanyants: cervesa a dojo, en raimon a punt de comprar dibuixos d'un tigre o d'una casa o d'un cotxe, a en Betu -40 tacos com a minim i mal portats-no li deixen fer-se una foto amb una nena de 14 anys, i a la fi sembla que per sort ja estan cansats -ejem...-, marxem de tornada a Geni!!!!!
Si, pero a on???? Al CAJUEIRU, un xiringuito on hem d'invitar a l'Albert, en Betu, el fill d'en Betu, i a en Chuqui-chuc!!!!!! pel que sembla, és el patriarca de Geni, no nomès per el fet de tenir 9 fills amb 9 dones diferents amb 45 anys, sino per el fet de que porta pistola sense que li diguin res -per sort avui està a casa, la pipa-. El Flamengo empata, hi ha cridòria general per la mala sort que hi ha hagut, i nosaltres contents ja que no ens gorrejaran gaires cervesses ni pintxos més, suposem... després de proposar-nos les possibilitats més surrealistes per al dia següent, aprofitem que ja van mamats per fotre al camp, i tornar a la pousada...

La veritat es que volia ser esqüet, i de tot cor que ho he estat... ha estat un dia moooooolt intens, com deia en Rutger Hauger a Blade Runner: em vist coses que no creurieu...

I deixo per a en Raimon, pel pròxim dia, que us parli del Cajueiru de Pirangi i de la seva anomalia!!!!

adeu i gràcies per haver aguantat...