Parc Nacional de Gunung Mulu

Arribada al Parc Nacional de Gunung Mulu, a 100km de Miri de la illa de Borneo. Miri es selva, una selva que a mes amaga en el seu interior unes de les coves mes espectaculars d'Asia. El parc conta amb gairabe 53000 hectarees i 295km de coves! Accedir a Mulu no es facil, ja que no hi ha carreteres i per tant has d'agafar un vol o un vaixell. Per dormir es igual de complicat, ja que cal fer reserva, pero nosaltres com sempre... no ho varem fer. Les opcions son limitades: un hotel de luxe (on el nostre pressupost es dispara alarmadament), les habitacions del parc (economiques, netes i amb serveis) o una casa del terror al costat del parc. A l'arrribar al parc ens van dir que ells tan sols podien oferir-nos llit la primera nit, que les seguents habiem d'anar a la casa del terror... una casa amb una habitacio amb 7 matalassos de 5cm un al costat de l'altre, sense mosquitera i amb forats al terra... recordem que estem a la selva, i els mosquits, serps, cigarres,... estan a l'ordre del dia. Adjuntem una foto... la casa del terror... i la cara de la Sonia que no es veu en aquests moments que diu "dormira la seva mare aqui"

Per sort, al dia seguent de dormir al parc (en una habitacio amb companys, pero tot ambient jove, molt net, amb llencols nets, mosquiteres, tovallola...) ens varen dir que havia hagut una anul.lacio i varem poder continuar en la fabulosa habitacio amb companys... per cert... molt neta com hem dit, pero erem 21 persones a l'habitacio... tot i aixi... tot millor que la casa del terror!
Varem fer diverses excursions:
El canopy considerat mes llarg d'Asia, amb 480metres anaves caminant per passarel.les de fusta de dubtosa seguretat a 40 metres d'alcada i podies veure de ben a prop i inclus tocar les copes dels arbres centanaris de la selva.

La cova del cervol: amb el tunel de 2km i 174m d'alt mes llarg del mon! una cova impressionant on degut a l'erosio ha creat a la seva boca el perfil d'un home, mes concretament sembla el perfil d'Abraham Lincoln (aquesta imatge tan sols es pot veure un cop dins de la cova i en una determinada ubicacio). Aquesta cova es impressionant, no tan sols per les seves dimensions, si no per l'olor a caqueta de ratpanat i pels mes de tres milions que pengen i volen pel seu sostre.

A la sortida, varem esperar una horeta a veure el fantastic proces de sortida en massa que fan els ratpanats. Aixo no es cada dia a la mateixa hora, pero normalment es entre les 17:30 i 18:30, hora a la que es pon el sol. En el nostre cas va ser mes aviat les 18:30 per que va comencar a diluviar i quan semblava que tornava a clarejar plovia mes. No va ser fins que va parar que varem poder veure l'espectacle de formes i dibuixos que feien els ratpanats en el cel.

La cova de Lang, mes petita que l'anterior pero plena d'estalagtites i estalagmites.
La Cova de Clearwater i la Wind cave, realment impressionants. Arribem a elles amb una barca, que fa una primera parada a un poblet on podem veure les longhouses i gaudir d'un petit mercat artesanal.

D'alla la barca et porta a la base de les coves i tan sols has de fer una pujada per arribar a la cova del vent (wind cave), on a diferencia de les anterior pots notar en determinats punts una corrent d'aire, aixo ha fet que es formi una cova amb estalagtites i estalagmites de formes i mesures descomunals. Un cop fora i a traves de la pujada d'unes quantes escales arribes a la cova de l'aigua cristalina (clearwater) considerada la mes llarga d'Asia amb 140km i amb aigua al seu interior.

Al tornar varem decidir fer-ho caminant, i va ser una decisio encertada ja que tot i que varem haver de pujar 500 escalons varem atrevessar la selva, passat per la Moonlight cave (una petita cova sense llum i on qui fa mes de 1,70 d'alt ha de passar ajupit, varem creuar-nos amb serps i varem poder escoltar el murmull selvatic.

La selva es un lloc impressionant, ple de palmeres de diferents classes, sorolls dificils d'ubicar, un bon dia increible i de sobte una pluja tropical brutal, ... i la sensacio de que estas gairabe sol entre mig de tot aixo es inexplicable.

L'esmorzar era una altra aventura... podies escollir entre el tipic asiatic (fideus), un ou amb saltxixes o el pancake (ben dols), nosaltres per sort varem escollir la opcio dels ous, ja que la opcio dolsa feia que centenars d'avispes es llencecin a sobre teu i no tinguessis mes remei que quedar-te sense esmorzar!
A primera hora del mati, pero, assegut en la teva cadireta de fusta i esmorzant sentint la selva, el teu plat d'ous amb saltxixa i veient de tant en tant el novato corrents amb el seu pancake ple de formigues voladores i avispes... no te preu!