Torres del Paine

Quina mala sort Sonia! està plovent joder! però que hi farem ja tenim els bitllets cap a les Torres del Paine, a veure si quan arribem ja ha parat o allà fa millor temps. Carreguem sacs, aïllants, cuineta i tenda per poder disfrutar encara més de la natura.
Pujem a l'autobus, bé jo no (raimon), que em quedo encallat enmig de la porta perque la tenda sobresurt massa.
Raimon deixa la tenda i ja la lloguerem per allà.
Si! millor perque ja estic cansat d'ella, de pas deixo els aïllants també, que no pesan però engruixen molt.
Les nostres esperances no serveixen de res perque quan arribem, al mal temps se l'hi ha afegit el vent. Que fem? ens posem a caminar o ens quedem a l'alberg a fer nit? perque la previsió es de que tot continui igual els propers dos dies; de moment ens quedem i demà serà un altre dia.
Per sort tenim lloc per dormir a l'alberg, la veritat és que és un alberg de primera categoria, però ens foten una clatellada que fa por. Bé, deixem els trastos i descansem un ratet a l'habitació.
Raimon jo amb la podor que fa aquest tiu no puc dormir.
Ja he intentat ventil·lar l'habitació però no n'hi ha prou, aquest italià fot dies que no es renta, però qui li diu...
Raimon baixo a veure si ens poden canviar d'habitació. Ohe! he aconseguit una habitació només per nosaltres.
Si és que el poder que teniu les donesssss...

No tenim despertador però segur que ens llevarem ben aviat amb la llum del sol...zzzzzz...hosti! son les 9:30 ja. De totes maneres plou una miqueta, o sigui que decidim anar cap al següent refugi, on per cert no hem trobat lloc, el que vol dir que plogui o nevi acamparem. La ruta ens costa 5 hores sota la pluja i el vent, el que ens suposa un desgast superior. A l'arribada al refugi decidim estendre tota la roba al costat de l'estufa de llenya, la mateixa decisió que prenen els altres 150 excursionistes empapats, o sigui que més que un estenedor sembla el primer dia de rebaixes. La nota positiva del dia és que la tenda que llogues te la deixen montada.

De quatre dies que hem decidit destinar a fer el circuit de la W al Paine, ja n'hem gastat dos, i no hem pogut anar a veure ni el glaciar Grey ni al mirador dels "Cuernos del Paine", que ens hem de conformar en veure les punxes afilades des del refugi.

3er dia! i avui per fi veiem el sol!!! enganxem un dia espectacular que juntament amb un primer tram de ruta còmoda i bonic fa que la travessa sigui encantadora. Els 11km des del refugi de cuernos del Paine, fins al peu de les Torres els fem sense dificultat i amb una hora menys del que estava previst. Estem animats! i l'eufòria ens porta a voler apropar-nos més a les Torres, per això decidim dormir al refugi "chileno", que està entremig del camí... qui collons ha tingut la idea de pujar després dels 11km???!!! Tothom ens havia avisat que era dur, però nosaltres pensavem que 3km no podien ser tan difícils. Des d'abaix veus a la gent pujant a poc a poc, parada en cada roca i un cop et troves pujant entens el per que. Tot i així i després d'un esforçet ens trobem al refugi. Fem el mateix procediment: lloguem la tenda (aquesta més petita i una mica bruta) i ens comencem a menjar uns entrepans de maionesa amb una mica de formatge i tomàquet.
Quina sorpresa!! els nostres amics catalanets amb els que varem coincidir a Puerto Madryn passen per davant nostre!!

Després de 30 min de relax ja no ens enrecordem que estem cansats, tan sols veiem el dia fantàstic que fa, i torna a passar per la nostra ment fer la pujada fins el mirador de les Torres. Total, son 6km! Comencem ruta un altre cop, preciosa a través del bosc, i sense adornar-te estàs en una pujada impressionant de roques. L'esforç i el patiment de genolls val la pena! la recompensa: un bonic llac amb el reflexe de les 3 Torres, unes torres que s'aixequen com àlfils i que per sort i de forma quasi excepcional, podem gaudir d'elles sense cap núvol al voltant, asseguts entre roques i al costat dels nostres amics de Catalunya i en Carles, un mallorquí que també està donant la volta al món.
La baixada és molt més fàcil, i a l'arribar al refugi ens adonem que hem fet 26km en 9hores (hem dinat, dormit sobre la gespa, esmorzat per 3r cop...). És hora d'acomiadar-se d'en Xavi i l'Encarna! Propera trobada: Esparraguera amb un bon vi de cartró el Gato (això tan sols ho entem els 4, i un amic xilè que ens va recomanar com un bon vi, un tetrabick).
Raimon, jo no vull tornar a passar fred a la tenda de campanya! em nego! Tornem a utilitzar el poder de les dones, i aconseguim un sac extra per tapar-nos i un aïllant pel terra, cortesia del Ricardo, treballador del refugi.
Dia 4, ens aixequem amb la calma, i baixem cap al campament Torres. És un camí relativament curt, però el dormir malament a tendes, la pluja dels dies anteriors, les caminades i una alimentació dubtosa consistent en barretes energètiques, fruits secs caducats, entrepans de maionesa i galetes de xocolata fa que el cansament comenci a notar-se en les nostres cares i les nostres pases. Tot i així hem d'apuntar que algun àpat calent ens hem menjat als refugis, cosa que ens ha ajudat bastant a recuperar forces.
Ja hem arribat al final de la ruta, i tot i que no hem pogut fer tot el que voliem estem contents perque hem vist les torres d'una forma fantàstica.

Ara donarem uns consells del que  heu de fer si aneu a Torres del Paine (o sigui tot a l'inrevés del que varem fer nosaltres):
1. Mirar el pronòstic del temps abans de sortir i comprar els bitllets de bus
2. Ser conscients que estem en un ambient de clima canviant, per tant i molt important PORTAR ROBA T'ERMICA I IMPERMEABLE
3. Portar més dels 4 mitjons necessaris per la ruta, i roba de recanvi
4. Portar protectors per les motxiles, per si plou no es mulli el que hi ha dintre
5. Portar menjar, per que allà és més car i tens poques opcions
6. Portar una càmara de fotos on la bateria duri més d'un dia, si no és el cas, portar almenys el carregador.
i 7 i potser la més important... Si estàs malament del genoll, no la facis.