Don't cry for me Argentina

Primer de tot és important assenyalar que per visitar Buenos Aires és necessari tenir més de 4 dies. Nosaltres hem estat de relaaaaaaaaxxxx... gràcies a la hospitalitat de la Maria José.                           
Buenos Aires es una gran ciutat i nosaltres tan sols hem visitat una minúscula part: vàrem anar a l’anomenat microcentro, on es troben la major part d’edificis emblemàtics i polítics, la casa rosada, el cabildo... que envolten l’anomenada Plaza de Mayo. Cada dijous a les 15.30 en aquesta plaça es reuneixen les mares i dones de desapareguts durant la dictadura, no tan sols reclamen l’aparició sinó que es una forma de protesta per que ningú s’oblidi d’un episodi patètic que va ocórrer a argentina no fa gaires anys. Nosaltres vàrem tenir la oportunitat de veure-ho i la veritat que recomanem a tothom que visiti la ciutat es passi un dijous a donar suport a la causa d’aquestes dones, que tot i haver adquirit un gran ressò turístic, apareixent en totes les guies, no ha perdut l’autenticitat ni el caire reivindicatiu.

De Buenos Aires cal destacar la diversitat, una diversitat que es fa patent a cada barri. Cada barri és diferent, canvia el paisatge, els edificis, el tipus de botigues i restaurants, pero sobretot canvia la gent que l’habita.
El barri de San Telmo es un barri que a nosaltres ens va recordar al Born barcelonès. Les botigues son d’antiquaris i de dissenyadors de moda locals (amb roba molt interessant i barata), a mes de locals on venen productes totalment surrealistes. Els restaurants són autèntics, les places estan plenes de gent prenent alguna cervesa artesanal a les terrasses dels bars,... El barri de Puerto Madero es un canvi total, molt mes nou, edificis alts, el “rio de la plata” el divideix, i molt restaurant i lounge bar al voltant. El “puente de la mujer”, obra de Calatrava ja et mostra que l’estil d’aquest barri és totalment diferent. Més modern i gent jove que es passeja, fa footing o prenen algú en algunes de les moltíssimes terrasses.

Aquí, i per cosa del destí, ens vàrem trobar amb el Jimmy un amic del Raimon de Teia que esta fent la volta al mon! Va ser un moment entre emotiu i flipant que ens va donar la raó en una cosa, el món és MOLT petit.

Un altre barri important és el de Boca, on es troba la Bombonera i que vàrem tenir oportunitat de visitar (i tot i que esta prohibit el Raimon va arrancar gespa del camp!).

La Boca es un barri pintoresc, preciós per visitar de matí i perillós per visitar de nit.

Les cases, anomenades “conventillos” estan pintades de diversos colors, el que el converteix en un barri pintoresc i indispensable per veure.

Per la tarda, vàrem anar a veure un partit que enfrontava Racing de Avellaneda i San Lorenzo de Almagro, i el tòpic del futbol que diu, entrenador nou victòria segura es va complir, i Racing, després de 3 derrotes consecutives va conseguir els tres punts amb un gol agònic als darrers minuts del partit. Però més que futbol, que en vàrem veure poc, vàrem poder disfrutar d’un gran ambient a les graderies.

Aquests dies hem estat allotjats a casa d’una bona amiga de la Ceci, la Marijo que ens ha tractat com si fóssim de la seva família. Han estat uns dies molt relaxants i que gràcies a l’hospitalitat d’ella i del Luciano ens hem sentit per uns dies més a prop de casa.

I ha arribat el moment de deixar Sudamérica i de començar una nova aventura que els dos estem desitjant... però d’alguna manera sembla que no marxem tant lluny. De Bariloche a Calafate vàrem tardar 34 hores en bus, i ara només en seran 20, un passeig!

Prepareu-vos! Propera parada... KUALA LUMPUR!