28 de gener del 2010

Bariloche. capítol 2




Bon dia pel matí i la mare que el va parir!!! Son les 9:30h, collons quina son, però el deure ens crida. Avui toca anar cap el centre d'esquí de Cerro Catedral, ben aprop de la ciutat de Bariloche, amb una alçada aproximada d'uns 2000 mts.Teniem pensat fer una ruta cap al poble Cohachí, però l'informador turístic de les pistes ens diu que hi ha un trekking cap al refugi de Frey molt guapo i canviem de plans. Telecabina, telefèric i a caminar. La veritat que no teníem molt de temps ja que estavem condicionats per un autobús que habíem d'agafar a les 18:15h per arribar a Bariloche i poder agafar l'autocar fins a Villa la Angostura.
Així que ens posem a caminar, a pujar roques i roques.


En mig hora ens trobem a la cresta de la muntanya, on podem observar unes vistes tan sols per a privilegiats com nosaltres, amb el cerro Tronador i el seu inmens glaciar enfront. Aquí ens queden encara 2h i mitja de pujada de roques, on ens trobem amb llacs, petits glaciars i còndors que ens sobrevolen. L'esforç val la pena només per la pau que es respira allà dalt. A les 3h arribem al nostre primer objectiu, el refugi Frey, just al costat del llac Toncek, on fem parada i fonda per dinar uns entrepans que haviem preparat abans de sortir.
Ens estirem en unes roques sobre el llac, però ja son les 15:15h i hem de continuar la ruta.

Des del refugi una noia ens diu que la tornada per un altre costat son 2h. Així que convençuts de que anem sobrats comencem a fer camí. Canvi total de paisatge, de les rocoses muntanyes de la pujada, sense camí establert pasem a un camí clarament marcat, però idílic.


Entre mig dels boscos, ponts de fusta mig trencats, troncs que ens atravessen d'un costat a l'altre comencem el descens. La sorpresa? després d'1h de baixada ens trobem amb un cartell que senyala que cap a cerro catedral queden 2h!! com pot ser? Total, el camí ara ens toca fer-lo amb pressa inclús en moments mig corrent, amb una calor important. I el que fins ara havia sigut una travessa plàcida es transforma en una cursa per arribar a temps al destí final, avançant a tots els excursionistes que havíen sortit bastant abans que nosaltres.
Però varem arribar en 1h i mitja i encara ens va sobrar temps!
Així que aquí estem, a Villa la Angostura, un poblet preciós de muntanya a uns 70km al nord de Bariloche en mig de la ruta dels set llacs i on l'estiu s'ha convertit en tardor.

Les imatges parlen per si soles.

5 comentaris:

  1. UUUAAAUUUUU!!!! Estic flipant, ja sé que jo flipo massa ràpid però m'agrada molt com estàs fent aquest blog Rai. Molts petons!!!! NATI

    ResponElimina
  2. Merci nati! però haig de ser honest i dir que s'ha notat la mà de la Sonia. Un petó

    ResponElimina
  3. haah so you learned how the blogg works! I am so proud of you.. hehehe I am happy to see that you are having alot fun. I just was worried if you was in Peru.
    Cerro Catedral is so beutiful, Barilloche in july is the party town for teens and was there the place that I broke my knee. So be carefull ahhaha have fun.. miss ya,

    ResponElimina
  4. Thanks Mary, Bariloche's amazing and we're enjoying it a lot, but we aren't teenagers anymore (oooohhhh). About the blog I will never forget that you built it for me, so now I can share all my experiences easly with all my family and friends. Saudade

    ResponElimina
  5. Raimon estic alucinant amb el teu viatge, la teva aventura i el teu blog. Sàpigues que els veterans som una banda des que vas marxar, i encara que et trobem a faltar, veient com et va, entendrem que triguis molt temps a deleitar-nos amb el teu joc pels municipals del Maressme. Una forta abraçada. Nani (15)

    ResponElimina